JOSEP GIRONÈS. UN “CRACK” NOSTRAT (II) Un destí injust

La retirada d’una llegenda.

Caricatura de el "Canari", d'Emili Boix. Extreta de boxeo1930s.blogspot.com

La derrota contra Miller va deixar literalment KO el campió gracienc. Sentia la desil·lusió dels seguidors. Sentia que els havia fallat, quan en realitat, tot es va centrar en una mala decisió tàctica. Mentre Gironès es refredava dalt del ring, Miller escalfava amb un “sparring” als vestidors. Abans de començar, el campió americà duia avantatge, ja que el “Canari” acostumava a utilitzar els primers dos assalts per entrar en calor.

De fet, bona part de la premsa i del públic va culpar a Àngel Artero i no al “Crack de Gràcia” de la seva derrota. “Lolita”, en la seva conversa amb Joan de Sagarra, recorda com, després del combat, Freddie Miller va anar a casa seva i li va donar uns dòlars. Mentre, al carrer, la gent llançava pedres al mànager del seu pare, a qui culpaven de la desfeta. Tanmateix, això no era excusa per Gironès que, anys més tard confessaria, “sin lugar a dudas, [el pitjor record de la meva carrera esportiva és] el trayecto desde las escalerillas del ring hasta los vestuarios después de ser derrotado [...]. Me dijeron las cosas más sucias y más graves que se le pueden decir a un hombre, y yo no podía ni siquiera replicar. En los vestuarios lloré y me mordí los puños.”

Continua llegint

Publicat dins de Gent de Gràcia, Guerra Civil | Envia un comentari

JOSEP GIRONÈS. UN “CRACK” NOSTRAT (I) Una carrera llegendària

L’origen del “Crack de Gràcia”

Josep Joan Gironès. Extreta de boxeo1930s.blogspot.com

El 29 d’agost de 1904 naixia al número 29 del carrer de la Llibertat, el gran dels germans Joan Gironès, en Josep. Després arribarien l’Amadeu, jugador del CE Europa els tres anys en que el club va militar a la Primera divisió espanyola, en Tomàs, navegant, i en Camil, mecànic de cotxes i amb qui conviurà i treballarà el nostre protagonista durant l’exili a Mèxic. Era una família humil.  Els seus pares es passaven les hores als mercats de la ciutat venen aviram. 

Com molts altres joves, l’experiència de la Gran Guerra i la conseqüent crisi va colpir les seves aspiracions. Però això no va impedir que en Josep freqüentés els diferents espais i locals en els quals es practicava un esport a l’alça i que el tenia fascinat: la boxa.

En una de les seves habituals visites al Frontó Condal del carrer Rosselló, va conèixer a Àngel Artero, un dels pioners i un dels grans impulsors de la boxa al nostre país. Artero, que per aquelles dates encara boxejava, va oferir-li a aquell jove entrenar-se en un petit local que tenia i que amb els anys es convertiria en el famós Punching-Ball Club de Gràcia, una escola de campions. Malgrat ser bastant petit d’estatura, Gironès tenia unes bones aptituds físiques i Artero, que a partir d’aquell moment es convertiria en el seu mànager, ho sabia.

Continua llegint

Publicat dins de Gent de Gràcia, Guerra Civil | Envia un comentari

Justa venjança

Després de tota una sèrie de circumstàncies i d’unes vacances massa llargues, Històries de Gracia torna, i ho fa amb una d’aquelles històries negres i sanguinolentes, que també ens agraden.

Manuel Bravo Portillo (Estelnegre.org)

És clar que quan es parla de l’any 1919 a Catalunya, i en concret a Barcelona i rodalies, on la concentració obrera era molt elevada, és difícil que no aparegui algun personatge massacrat per bales o amb el crani destrossat per una barra de ferro. Des de mitjans de la dècada, la confrontació entre la Patronal i els obrers era molt intensa, donant lloc a un enorme espiral de violència.

Per una banda els Sindicats Únics (organitzats per gremis) i federats en l’anarcosindicalista CNT, representaven el creixent i amenaçador poder obrer. Atemorits, els empresaris van respondre amb la creació de la Federació Patronal Catalana, que tenia com a braç armat el Sindicat Lliure Regional, una espècie de policia paral·lela disposada a defensar els interessos de la rica burgesia catalana emprant els mètodes més contundents.

A cada acció, una reacció. O el que és el mateix: l’obrerisme no es quedaria impassible veient com, a més de ser explotats i objectes de clares injustícies socials i deficiència de drets socials i polítics, anaven morint els companys que gosaven alçar-se contra el poder establert. Una d’aquestes reaccions va comportar la mort del comissari Manuel Bravo Portillo, la sang del qual fou vessada en territori gracienc.

Continua llegint

Publicat dins de Successos | Envia un comentari

Dol per la desaparició del professor Josep Termes

Josep Termes i Ardèvol. Imatge extreta de estelnegre.balearweb.net

Històries de Gràcia es vol sumar a les mostres de condol per la desaparició de Josep Termes i Ardèvol, historiador gracienc i un dels referents intel·lectuals del país.

 

 

 

 

 

Biografia escrita pels companys de La Factoria Histórica

 

Publicat dins de Gent de Gràcia | Envia un comentari

La "Setmana Tràgica" més gracienca

L’any 1870 és molt especial en la historia del nostre barri. Fou l’any en que els graciencs i les gracienques dugueren a terme una revolta popular formidable, en defensa de la qual la desprotegida Gràcia va plantar cara a les forces militars del govern espanyol. Parlem de la Revolta de les Quintes, com se l’anomena per ser aquestes el sistema de reclutament forçós que exercí de detonant de l’alçament. Però fou aquesta l’única raó? Quines motivacions van dur a un pacífic poble a executar un sollevament que va tenir ressò en tot l’estat espanyol? Com va acabar tot plegat? Vegem com, des del 4 fins al 9 d’abril, l’antiga vila fou governada exclusivament pel seu poble.

Continua llegint

Publicat dins de Cròniques | Envia un comentari

VICENÇ MARTÍ i TORRES. Vida i mort del "Noy de las Barraquetas"

El 18 de juliol de 1856, Barcelona i les seves rodalies s’alçaven per a salvaguardar el govern progressista que, des de 1854, regia el país. A Gràcia, la rebel·lió, de caràcter popular i republicana, va triomfar notablement i es convertí en el darrer baluard de la insurgència barcelonina. En Vicenç Martí, un jove nascut vint-i-sis anys abans a mig camí entre Martorell i Castellbisbal, al Baix Llobregat, esdevenia una de les figures cabdals d’aquella revolta a la vila de Gràcia.


Publicat dins de Gent de Gràcia | 1 comentari

Feminisme gracienc d’entresegles

Sembla mentida que, ja en la segona dècada del segle XXI, encara haguem de commemorar el Dia de la Dona. Malauradament segueix essent necessari, ja que el camí cap a la igualtat de gènere és llarg, i queda molt per recórrer. Avui com ahir, Gràcia es mobilitza. Tanmateix, ahir no era tan fàcil, i per aquesta raó ens proposem ressaltar algunes d’aquelles lluitadores que en temps difícils van abanderar el color violeta.
 
 
Publicat dins de Dona | Envia un comentari

Sant Medir. Els orígens de la festa més dolça

Mural de Sant Medir, a la Font del Miracle,
situada a la mateixa esplanada de l’ermita./
Fotografia d’Històries de Gràcia
Cada 3 de març, els graciencs més llaminers es desperten engrescats, conscients de la jornada que els espera. A les escoles, la rauxa impera. Avui no hi ha classe. És dia d’anar a recollir caramels. Avui és Sant Medir. ?
Amb el pas dels anys, Sant Medir s’ha convertit en una de les festes més concorregudes i populars de l’àrea de Barcelona, i són poques les viles que la celebren. Al matí, colles d’escolars i avis amb els seus néts, persegueixen carruatges i camions que deixen al seu pas tones de caramels. Al mig dia, les colles que fan possible la festa es reuneixen a la vella ermita de Sant Medir de Collserola per a fer un aplec de germanor. Finalment, cap al capvespre, les colles al complet refan de nou el romiatge pels carrers de la vila al damunt d’elegants cavalls, camions i camionetes decorades i seguits per bandes de música popular, deixant enrere encara més tones de caramels. Però, d’on prové aquesta festa? Qui era Sant Medir? Per què es celebra a Gràcia?

Continua llegint

Publicat dins de Llegendes | 2s comentaris

La fi de l’autonomia municipal. 3a Part: Els arguments contraris

Durant tot el procés, hem observat que tant agregacionistes com antiagregacionistes es van saber embolcallar amb tot un conjunt d’arguments. Entenem que aquest és el motiu pel qual el debat es va allargar tant en el temps. En el post anterior, explicàvem els motius que els partidaris de l’agregació desenvoluparen durant aquests trenta anys de debats. Ara toca parlar dels arguments contraris a la refosa.

Publicat dins de Cròniques | Envia un comentari

Cauen les primeres bombes

Era la primera setmana de febrer de 1937. Havien transcorregut més de set mesos de guerra. Un gran nombre de joves, catalans i de procedència variada, havien partit des de Barcelona cap al front, molts mai més tornaren. Les notícies sobre la barbàrie feixista arribaven a les oïdes de barcelonins i barcelonines, a diari. Però la capital catalana seguia indemne, aliena a la destrucció que implicava ser atacada per les flotes marítimes i aèries insurrectes.
Publicat dins de Guerra Civil | Envia un comentari